|
Descripción
|
|
|---|---|
| L’aigua és un bé fonamental per al desenvolupament sostenible, l’eradicació de la pobresa i la fam, com també un element indispensable per a la salut humana. No obstant això, aquest recurs és un luxe per a un de cada sis habitants i es calcula que un 40% de la població mundial –2.600 dels 6.500 milions de persones que poblen el planeta– no té accés a sistemes de sanejament elemental (UNESCO/WWAP, 2006). Les malalties transmeses per l’aigua bruta reforcen les desigualtats. En aquest context de difícil gestió de recursos limitats sobre els quals s’exerceix actualment una gran pressió, hem de fer front a un desafiament addicional: el canvi climàtic. D’acord amb les conclusions del Quart informed’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de Nacions Unides, document que han assumit com a propi més de 100 països, el canvi climàtic no és pot aturar i provocarà augments de temperatura en aquest segle d’entre 1,6 i 4º C, depenent de les mesures que s’adoptin per combatre’l. L’escalfament global tindrà efectes enormes en la biodiversitat, la pujada del nivell del mar o la pèrdua dels gels polars, així com un increment de la freqüència i la intensitat de fenòmens extrems com les sequeres i inundacions. L’escassetat d’aigua i la sequera són problemes mundials dels quals Europa no s’escapa. Durant els últims 30 anys, la sequera a la UE ha augmentat de manera espectacular en freqüència i intensitat. El nombre de zones i persones afectades per la sequera es va incrementar gairebé un 20% entre el 1976 i el 2006. El cost total de la sequera durant aquests 30 anys arriba a 100.000 milions d’euros i el cost mitjà anual s’ha quadruplicat durant aquest període (COM, 2007a). Les principals propostes de la Comissió Europea per afrontar l’escassetat d’aigua i la sequera dins dels països de la UE són una aposta per l’estalvi, l’eficiència de l’aigua i el seu finançament, millora en la planificació dels usos del sòl, infraestructures addicionals de subministrament només per a les zones en les quals s’han aplicat totes les mesures preventives i on la demanda és superior a la disponibilitat d’aigua, dessalinització, reutilització i, sobretot, una bona administració de l’aigua que hi ha en cada territori; tot i que els transvasaments s’accepten com una opció més, sempre que s’hagin esgotat la resta d’alternatives, es posa en dubte la seva sostenibilitat (COM, 2007b). | |
|
Internacional
|
No |
|
JCR del ISI
|
No |
|
Título de la revista
|
Revista CIDOB d'Afers Internacionals |
|
ISSN
|
1132-6107 |
|
Factor de impacto JCR
|
0 |
|
Información de impacto
|
|
|
Volumen
|
|
|
DOI
|
|
|
Número de revista
|
104 |
|
Desde la página
|
35 |
|
Hasta la página
|
39 |
|
Mes
|
ENERO |
|
Ranking
|
|